sopa de fang

septiembre 12, 2010 § 2 comentarios

En principi volia titular-lo Amor, Confiança i Felicitat (tot parafrassejant la pàgina web del Kindegarten) però he pensat que més d’una s’aturaria aquí així que he optat per l’altre títol… molt més saborós.

Aquest cap de setmana i el passat hem dut a terme, entre tots els pares dels 14 nens del grup, la reforma de la que serà la sala que ocuparan. Ha calgut pintar-ho tot, desmuntar mobles i prestatges, pintar-los tornar-los a muntar i emplenar de material de treball, llibres i joguines, treure teranyines sense matar l’aranya -que porta malastruc-, netejar catifes i demés…

A nosaltres (a banda de fer la compra del material perque resulta que ningú més tenia cotxe -???) ens ha tocat la millora del guardarroba. És ha dir, hem hagut de desmuntar i netejar els prestatges de les botes, penja-robes per jaquetes i pantalons de pluja i calaixets individuals (on guarden les mudes de recanvi de cada nen… perque rebolcar-se en el fang és una de les activitats pedagògiques de la nostra nova escola i no sempre funcionen les mesures preventives). I un cop desmuntat tot, ha calgut pintar la paret i un gran panell informatiu.

Pel que fa a la paret, havien de repintar-la del mateix color groc pàlid, així doncs i per no cagar-la amb el color suposo, el pigment ens l’havien de facilitar al propi Kindergarten. Bé, amb el poquet pigment facilitat i el que em rescatat d’aquí i d’allà (tots els grocs que hem trobat pels racons) no hem aconseguit anar més enllà d’un blanc cru molt minimalista, molt cool… però gens adequat per les manetes bàrbares que l’hauran d’acariciar a diari… així doncs hem mirat de trobar més pigment… vermell aquest cop. Donat que la gana començava a fer-se notar, hem decidit anar per feina i mesclar el blanc trencat amb l’únic color trobat… blanc i vermell… el somni de qualsevol princesa, un color que desperta passions… positives per sota els sis anys i animadversió a partir dels 16 (no diguem ja, si ets una licenciada en pedagogia…)
Però hi havia gana tú, i massa gent opinant amb les mans a la cintura i/o butxaca així que ens hem posat els escrúpols a la ídem i hem començat a cobrir la paret sense gaire consens, tot s’ha de dir, amb un rosa-vell-trencat o no se com dir-ho, que es pot considerar la versió menys dolorosa del rosa… és que ni sembla rosa! que no ha quedat gens malament, vaja. Tant és així que, malgrat la reticència general inicial, els nostres veïns del grup del costat ens han acabat copiant la idea i han encertat el rosa del que precisament fugiem! jaja!! La qual cosa ens ha deixat encara més satisfets amb el tò que hem aconseguit… i la Nina -i altres nenes que per allà passaven- felices, és clar.

Mentrestant, els nens jugaven per tot arreu (sí, tot arreu inclou: vora els pots de pintura, d’on he salvat a dues criatures que s’hi abocaven, vora les parets que pintavem d’on no he pogut evitar que s’empastifés al menys un…). Pintar no té per què ser estressant, però mireu de fer-ho envoltat de nens d’entre 1,5 i 5 anys que patinen sense demostrar gaire habilitat, estabilitat ni seny, a velocitats gens recomenables donades les circumstàncies… però bé. Primera presa de contacte. Pels nens també és maco veure als seus pares implicats en la neteja i adequació de l’espai en el que passaran la major part del dia…

La cosa ha quedat prou bé i per celebar-ho m’he passat avui una bona estona organitzant roba i marcant-la tota amb el nom de la nena, que prevec que més d’un dia tornarà a casa feta una minera o amb la roba del matí a la bossa (… ja ni me’n recordo del que és això!)

En fí. Aquí una imatge significativa de la pàgina web del kindergarten.

Peu de foto:
“Ens cal molta aigua… és que estem fent un forat molt gros per coure-hi una fastigosa sopa de fang!”

“Bla, bla, bla… i que, en definitiva, el nostre objectiu principal és que els nens siguin feliços”. 

Pues perfecto.
(Ep! que en tenen d’altres d’ojectius, eh? si de cas, ja miraré d’anar-los comentant… però d’entrada aquest em sembla prou bò.)

Au, bona nit que demà sí que toca matinar…

Anuncios

§ 2 respuestas a sopa de fang

  • nuria dice:

    jejeje… sí, millor no donar idees.
    La veritat és que ha anat molt bé. A la tornada li he volgut preguntar un munt de vegades que com li havia anat el dia però no he pogut… perque no parava de cantar!! increïble!
    m'ha trucat al migdia per dir-me que m'enyorava, que quasi tots els nens tenien 5 anys, excepte tres que en tenen 6… que la senyoreta en té trenta-u… que per dinar han menjat fruita, mermelada i cereals… però que no estava segura de si era dinar o esmorzar i que ja parlariem després. Ya ves. I jo tota la nit en blanc i sense poder dormir! ver para creer!

    Me gusta

  • Anonymous dice:

    Com ha anat el primer dia de cole?. Aqui enfeinats amb la lectura, deures, agenda escolar…, vamos pintar no pintem, pero tela. Per cert, millor no donem idees, que em veig l´any vinent pintant l´escola. Petonets

    Me gusta

Dime cositas

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

¿Qué es esto?

Actualmente estás leyendo sopa de fang en CON GORRO . . . Y A LO LOCO.

Meta

A %d blogueros les gusta esto: