saber acabar

diciembre 6, 2010 § 1 comentario

No és que li fem carregar llenya per l’hivern… és una plantassa que hi ha just al darrera!!!!

Segons l’autor del llibre L’home que va canviar casa seva per una Tulipa (*) “l’únic que hi guanya en una bombolla financera és el que en sap sortir a temps”. Segons el meu professor de pintura “el quadre està acabat quan, al teu parer, és convincent” i el Sr. Carlos Santos (que en pau descansi) diu: “No siento nostalgia. He vivido una vida buena, rica, que la mayoría de los mortales no han vivido” i posa punt i final al seu viatge de forma conscient (veure article aparegut ahir a EL PAIS)
Aquestes frases juntes i la mania que tinc de veure senyals per tot arreu i de mesclar-ho tot i de fer-me un embolic, m’han fet pensar en com n’és de difícil moltes vegades acabar les coses que comencem. O més ben dit: trobar el moment idoni per fer-ho (hi ha alguna ciència que ho estudii això?)

Buf! què difícil… i diuen que quan els peques es reboten i agafen pataletes estan cercant límits? Doncs ho ténen clar, perque em sembla que bén pocs deuen ser capaços d’entreveure amb precisió els límits de les coses. Gràcies al cel, són comptades les ocasions en què ens hem d’enfrontar a qüestions tant salvatges com la que tracta l’article del Sr. Millás (tot i que no està de més reflexionar-hi), però a menor escala hi ha un munt d’ocasions en que hem de decidir quan finalitzar una acció, quan trencar el silenci, quan deixar de parlar, quan deixar una feina, quan trencar una relació, en quin moment treure el peix del forn…

D’alguna manera, em fa l’efecte que els inicis són més fàcils que els finals. Saber quan començar, o senzillament començar, és probablement una qüestió més senzilla, més visceral. Moltes vegades ens adonem del començament d’alguna cosa quan aquest ja s’ha produit. O senzillament, no oposant-hi resistència permetem que les coses succeeixin. Finalitzar-les en canvi, requereix, moltes vegades, que passem a l’acció. Em sembla que no ens preguntem tantes coses a l’hora d’iniciar quelcom, en canvi a l’hora de finalitzar o, millor dit, alhora de trobar el moment de concloure intentem -no sé per què- ser més “racionals” (com a mínim jo), que l’únic que fa es complicar molt més la qüestió.

Així doncs, que els nens mirin d’aprendre a trobar els límits és ben intel·ligent per part d’ells ja que es quelcom que els ha de servir per tota la vida. La llàstima es que, pobrets, els seus límits els hem de marcar uns pares que encara estem en procés d’aprenentatge! encara cercant els nostres propis… i que què vull dir amb tot això? No ho sé. Són pensaments pelegrins que m’han vingut al cap tot anant a recollir a la Nina a l’escola… i que ningú s’espanti que no m’estic plantejant trencar amb res (més), ben al contrari, malgrat els cabells blancs i el mal d’esquena sobtat que em va deixar clavada al llit el divendres passat, em sento en etapa d’inicis!

Parlant de finals, comença a marxar la neu. Puja la temperatura, plou i el terra rellisca que és una mala cosa! (I a jutjar per la llargada de l’escrit… es nota que començo a trobar-me millor, eh?)


(*) L’home que va canviar casa seva per una Tulipa, de Fernando Trías de Bes (Premio de Hoy 2009) el recomano als que, com jo, no tenen ni flowers d’economía i comencen a sentir-ne vergonya. Sí, parla de la crisi.


Anuncios

§ Una respuesta a saber acabar

Dime cositas

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

¿Qué es esto?

Actualmente estás leyendo saber acabar en CON GORRO . . . Y A LO LOCO.

Meta

A %d blogueros les gusta esto: